dilluns, 26 de desembre del 2011

Back in the days....

Video promocional de la primera temporada de l'equip a la Lliga Dinamis. JA  FA 10 ANYS!!!
(editat per Santi a.k.a. "Bird" i el nostre GM)
Això sí que és Autèntic Showtime!!


dijous, 22 de desembre del 2011

A punt a punt...

Bé, vaig a fer la crònica com déu mana, que el GM molta tecnologia i molt HTTC però quan més fàcil ens ho posen, més cutre és el contingut. Aviam quan aprofites els avantatges tecnològics per fer alguna cosa decent i no aquests pseudo-titulars de poca monta.

Resulta que ens vam enfrontar a un equip al que li coneixiem els punts forts i tot i així...11 triples ens van enxufar!!! Res com saber de quin mal has de morir i no fer res per evitar-ho. 


  • Doctor, què tinc?
  • Doncs podem confirmar-li que pateix càncer de pulmó. 
  • Doctor, té una cigarreta?
Una mica, això és el que va passar. Vam començar amb un primer quart fluix, però com sempre, el nostre va ser una mica més fluix (6-11). No semblava gran cosa la diferència, fins que vam començar un nefast segon quart on ens van endinyar 29 punts, entre els quals 6 triples. Val a dir que un canvi defensiu d'última hora va facilitar molt les coses a l'equip rival, que va poder fer per tres vegades consecutives la seva jugada preferida de triple des de l'angle dret, amb temps per afaitar-se, assecar-se, deixar la tovallola, agafar la pilota i llençar.
Un resultat a la mitja part de 40-23 feia presagiar una pallissa descomunal amb un marcador final prop dels 80 punts en contra. Tot i així, és en aquests moments quan la impotència fa sorgir el millor de nosaltres (que tampoc és que sigui tan bó, però...) i una defensa agressiva durant els darrers dos quarts combinada  amb el fet que l'equip contrari no tenia canvis, va propiciar un parcial que, crec recordar, ens va deixar a un sol punt a falta d'uns dos minuts per acabar. Val la pena destacar l'esforç en el rebot, una bona anotació ben repartida i sobretot ressaltem el "career high" d'Albert amb 8 punts, igualant la seva anotació de tota la temporada anterior. La veritat és que tot semblava indicar que després d'aquella meritòria remuntada, només calia consumar l'acte i posar-se per davant en el marcador, però unes passes de ball de l'Arny, un triple més dels rivals, dues boles perdudes nostres seguides i dos triples més dels contraris ens van tornar a la realitat i ens van fer perdre un partit que, veient el segon quart que ens van fotre, no mereixiem guanyar.
Passem pàgina i tornem l'any vinent, aviam si superem les 4 victòries en aquesta primera volta.

Bones Festes!!

dilluns, 19 de desembre del 2011

Albert revienta sus estadísticas

El jugador estrella kurt rumbis hace su máxima anotación de su carrera 8 puntos. Secundado por manu con un 66%
de tiro

divendres, 16 de desembre del 2011

Poker i ojetes en el clàssic!!


Després d'una bona sessió matinal de basket on més d'un va repartir de lo lindo i altres es van emportar mamporros a gogó, el poker ens va reunir novament al voltant de la taula, erem poquets aquest cop, ja se sap les responsabilitats familiars primen!!. Poques coses a destacar, unes mans força igualades entre Ruth, Dani, Arny i el plumador de Castellbisbal. Això sí, com més s'apropava el clàssic més tensió s'acumulava al menjador...inici del partit...i zasca!! aquests cabrons ens l'han endinyat als 23 segons!! crec que el gol els hi va fer més mal que bé, es comencen a relaxar i creure's que ja són a la cibeles celebrant la lliga i de cop una contra vertical de messi que finalitza alexis...i encara havia de venir lo millor a la segona part. Tot i les oportunitats del cristià, el barça, amb una mica de sort, s'avança amb gol de Xavi, que gran!! foto un bot del sofà per celebrar-ho com un descerebrat i sense donar-me'n compte em trobo dret amb els pantalons abaixats i ensenyant-li " l'ojete del culete" a la tele i fotent-li cops a les natges...miro la ruthi i el dani que es posen a riure de complicitat...sort que l'Eloi no em va poder veure...quina imatge!! i per si no en tenim prou, arriba el tercer gol ...el deliri al menjador i com no...l'ojete pelut del menda es va poder tornar a veure de nou al bernabeu!!.

dijous, 15 de desembre del 2011

Show time at castellbisbal

El partido de celebración dio lugar a que colectores, empaquetadores y cosechadores disfrutarán. Afortunadamente nadie salió herido, únicamente las bambas de el ex corcon Edu sufrieron al ver la luz solar después de una temporada en la oscuridad del armario!


dilluns, 12 de desembre del 2011

corcons76 vs blackhuargos

Partido ganado 44 - 32 highlight Dani veinte puntos, galones de arny con grito,3r cuarto ganando de dos.

dijous, 8 de desembre del 2011

Un cop més...

L'enfrontament amb l'equip de temible nom (Los Pumas de Balfagón) es va saldar amb una victòria pels ex-Corcons. La nit es presentava difícil, amb les baixes imprevistes de dos integrants de l'equip i la no-presència de dos més. El resultat va ser un equip sense canvis que per més inri va veure com a la roda d'escalfament (si allò es pot dir roda) DoctorJ va ressentir-se d'una lesió al bessó esquerre.
Però aquest equip es creix davant les adversitats. Va caldre un inici de partit nefast per veure que l'entrega havia de ser màxima. Dani va prémer l'accelerador i junt amb Fabra van aportar els primers punts de l'equip. La tornada a l'equip de Mansa - amb molts dubtes degut al parón del lock-out - va resultar molt positiva i va demostrar que la paternitat no l'ha estovat.
El ritme incansable que va imprimir un equip ple de púbers, amb quatre canvis i tres centers que deixaven els nostres pivots en autèntics taps de bassa, ens va deixar en 14 punts a la mitja part i una renda negativa de -8. 
La veterania dels AI va posar fil a l'agulla i van segellar un tercer quart en el que van deixar el rival en 3 punts i la moral tocada després de fer desaparèixer la renda a només un punt. Una defensa al límit per part dels centers Arnau i Fabra i la seva lluita heroica en el rebot va permetre que, tot i algunes pèrdues de pilota no forçades, els AI poguéssin mantenir-se en el partit amb opcions fins a posar-se al davant a falta de 2 minuts. Una cistella de Fabra seguida d'un triple del Casse van fer enmudir el Dinamis Arena i anunciaven la candidatura a vencedors de l'enfrontament. Els 5 punts d'avantatge aconseguits i les continuades faltes dels Pumas van acabar de cimentar una victòria que es va confirmar per 2 punts d'avantatge.

avalanxa de periodistes a la sortida del Dinamis arena

Abandonant l'estadi, es va sentir dir al center Arnau que "es reconfortant veure que la lluita sota el cèrcol dona finalment el seu fruit" emntre que Fabra donava mostres d'humiltat "un dia sóc jo un dia és un altre company. El que importa és que ens emportem la victòria a casa". Dani afirmava que "és important saber mantenir la calma en els minuts finals" i Mansa confirmava que "la tornada m'ha donat molt bones sensacions...sobretot a la dutxa". Casse no va fer declaracions aquest cop i va sortir per la porta del darrera evitant les aglomeracions de fans.
Proper dilluns la prova de foc per veure si aquesta gesta heroica ha estat flor d'un dia.

dissabte, 23 de juliol del 2011

Final feliç

Els Corcons han acabat la segona volta amb un balanç de 4-11, que no ens serveix per entrar en playoff però que representen el millor balanç en les darreres temporades.
L'últim partit de la temporada ens va enfrontar a una esquadra de 4 components. Amb la cavallerositat típica del club que representem vam jugar amb 4 durant tot el partit (com si tenir quatre jugadors a la banqueta no fos avantatge suficient).
La clau va ser imprimir un ritme ràpid al partit que va fer que, tot i no poder aprofitar tots els contratacs, féssim la millor anotació de la temporada. No hi va haver cap jugador de l'equip que es quedés sense anotar i el GM Arnau va fer el seu "season high" (o potser podriem dir "carrer high") amb 14 punts anotats, completant una temporada en la que ha anat de menys a més i que esperem que continui en el mateix nivell en la proper curs, un nou curs que ens portarà molt espectacle tal com promet el video promocional que ens ha preparat el Dani:

dijous, 26 de maig del 2011

Tornada a la realitat

La jornada d'aquesta setmana ens ha fet tocar de peus a terra després de tres dolces victòries consecutives.
Hi ha hagut moltes especulacions sobre les causes de la derrota, des de la dificultat d'enfrontar-nos a equips amb pivots alts (o simplement, amb pivots), l'elevat nombre de pilotes perdudes o la desorganització de l'atac.
Cal esmentar la baixa de Lentejita per un assumpte molt urgent i inevitable (com una setmana de vacances) o la de Mr. Tirs lliures (aka "podria-tirar-mil-tirs-lliures-seguits-i-tocar-aro-en-dos-o-tres") sense ni tan sols avisar, però l'excusa preferida dels tabloides esportius ha estat la tornada a l'equip del senyor Manero, 


Ara que començavem a creure'ns els reis del mambo i a somniar amb els playoffs, la lliga ens torna a posar al nostre lloc i ens demostra que cal jugar molt millor per guanyar.

divendres, 20 de maig del 2011

Bloc acampat


dijous, 19 de maig del 2011

Uno, dos... y tres!!!

Por 25 pesetas... quién de nosotros hubiese dicho hace unos meses que ahora mismo estaríamos deleitándonos después de tres victorias consecutivas en una de las más exigentes ligas de baloncesto del universo?

Mmm... pues sí, ha sucedido. Un puñado de hombres que hasta ahora no había sabido demostrar más que desorden y confusión ha sabido despertar de un interminable letargo, de oscuras noches de lujuria pizzo-cervecil post-humillación, de la hecatombe de un infierno de hirientes derrotas.

Hemos cambiado? Hemos evolucionado? Son preguntas de difícil respuesta, aunque no es esto lo que debe preocuparnos. Nuestro pensamiento debe estar ahora mismo enfocado en pensar si es posible que hayamos empezado a cruzar una línea, que es la de creer en nosotros mismos y si estamos dispuestos a continuar trabajando para poder seguir sonriendo y celebrando nuestro renacer.

Quedan algunos partidos pero sobretodo queda un partido: el siguiente. Podemos hacerlo tan solo una vez más?

Y hasta aquí puedo leer.

diumenge, 15 de maig del 2011

Confianza, una cuestión personal


Durante los últimos meses, por no decir año, el equipo ha estado sujeto a diferentes interacciones: nuevos jugadores en la pista, la bajada de forma de muchos de nosotros, y la necesidad de aprender a jugar en equipo a baloncesto.

Reconozco que sufrí una falta de creencia en el baloncesto de los corcons, el declive evidente de la efectividad de nuestro anterior juego basado en el uno contra uno se hizo una realidad. Durante varias temporadas, estuvimos analizando la falta de juego en equipo, y finalmente, hace 5 partidos empezamos a ver algo de baloncesto en la cancha.

Por mi parte, decidí que necesitaba ponerme en forma, volver a coger aire, y dejar de perderlo al cabo de 10 minutos en pista. Creía que mi pequeña mejora podía ayudar al equipo. Nunca he sido un jugador decisivo en cuanto a puntos. Me conformo a veces con colaborar bloqueando al rival para que mis compañeros consiguieran un tiro más fácil, y apretar en defensa para que no reciban y la enchufen delante mío. No obstante, hubo un tiempo, en que, sinceramente, me daba exáctamente igual colaborar con el equipo. Si alguien quería penetrar y no doblarla, yo no pensaba estar ahí para quitar a un jugador de delante. Me importaba poco si era capaz de meterla, puesto que para cascársela ya estaba él, yo no pensaba estar ahí para ayudar, ni para buscar el rebote, le tocaría a él acarrear el peso de la derrota por sus tiros fallados. Mi pésimo estado de forma me obligaba a regular mi energía. Ahora, que he recobrado fondo, puedo volver a colaborar con el equipo.

La base sobre la que se sustenta esta argumentación es la falta de confianza que durante esas temporadas demostramos como compañeros, y en la que no hemos de volver a caer. El juego de equipo, se basa en eso, en confianza. Fue una de las conclusiones más acertadas a las que llegamos después de celebrar la doble victoria. El pase es generosidad aplicada al equipo para conseguir la victoria.

Atención a los pases de este pedazo de crak a.k.a. The Professor, en el dribbling y en los pases.

http://www.youtube.com/watch?v=JTFKROPkhRc&feature=related


Estamos empezando a salir de una crisis anotadora. Con menos de 30 puntos por partido no llegamos a ningún sitio. Y los partidos que hemos jugado hemos tenido rachas de no llegar a hacer más de 5 canastas en un cuarto. Estamos aún en una fase de aprender de nuestros errores. Y vamos a necesitar que todos aprendamos a buscar la generosidad en el ataque para encontrar al jugador desmarcado.

Hemos aprendid a mover el balón, nuestros ataques duran ya más de 15 segundos, lo que permite dos cosas, la primera descansar, la segunda marear al rival. Ahora en mi opinión falta lo más dificil aprender a atacar todos juntos.

Cuando un jugador entre a canasta, debemos acompañarle, primero uno y luego otro, para que cuando estemos entrando a canasta encontremos al compañero libre y conseguir el tiro fácil. Y ahí entramos todos. Los aleros entrando a canasta sin miedo, y los pivots apoyando esa jugada, y esperando recibir un balón. Por qué si la primera vez que atacamos aprendemos a doblarla al jugador libre, y la mete, la segunda vez no saltaran dos o tres jugadores a taponar su entrada.

Por último, tengo que decirlo para que quede reflejado en este diario, el 40 a 40, sirvió para demostrar que podíamos perder todo en un cuarto si no sabemos jugar en equipo. Recuerdo especialmente ese partido, por qué intenté dar el máximo de mi mismo, y no podía creer que todo se fuera a la mierda, después de ir ganando por más de diez puntos, no hubieramos sido capaces de jugar en equipo en el último cuarto. Recuerdo haber ido al último tiro con confianza absoluta en el esfuerzo, capturar el rebote entre tres jugadores, recibir la falta, después de haber salido sangrando del partido, me llenaba de rabia. Lo dificil fue entonces meter dos tiros libres seguidos, que jamás había conseguido. Conseguí abstraerme y concentrarme. Fueron dentro y el resto es historia.

Así que después de esta diatriba sobre la confianza, espero que todos, aprendamos algo de esto.

A por la tercera victoria,

.a

dissabte, 14 de maig del 2011

Estem d'enhorabona!

S'ha acabat la llarga travessia del desert. Ha calgut esperar a la novena jornada en aquesta segona volta per poder gaudir de la primera victòria i no contents amb una JA EN PORTEM DUES!!

Cara de felicitat d'un integrant de l'equip

En una setmana que ens ha obligat a jugar dues jornades en dos dies consecutius, l'equip ha respost i en un canvi d'actitud elogiable s'ha controlat el tempo del partit en els minuts finals.
La injecció de capital d'un dels membres fundadors de l'equip ha motivat els companys i ha fet desaparéixer els rumors que situaven al club en el punt de mira d'un milionari indi que pretenia adquirir l'equip i portar-lo de gira per Àsia i fer-ne una pel.lícula "bollybood" dramàtica de títol "No guanyen ni jugant sols".
Un cop igualat el registre de victòries de la primera volta, totes les especulacions giren al voltant de si l'equip serà capaç de mantenir una dinàmica tan positiva i aconseguir situar-se a la part alta de la taula. De moment, dos o tres llocs els escalarem en la classificació.
Dimecres vinent, una nova oportunitat per sumar la tercera!