La puta premsa...

Quadrat Isósceles

El plantejament inicial dels Corcons es va limitar a veure-les venir. Només erem quatre els components del 'cinc' inicial. Afortunadament, els rivals en un acte de caballerositat - impropi de nosaltres -  van començar també amb quatre tot i ser 7. 

No va ser fins a la meitat del primer quart que va arribar el nostre cinquè component (Mañe, qui si no..) que va donar oxigen al joc dels Corcons, encara que la nostra banqueta seguiria buida per la resta del partit. A partir d'aleshores el matx va ser un autèntic cinc contra cinc on el rival va imposar el seu ritme que ofegava l'equip.

El balanç desfavorable del primer quart (5-10) va fer que ens haguéssim de plantejar un partit amb seny per tal de no enfonsar-nos. Un segon quart amb tres triples va caure com una gerra d'aigua freda sobre l'equip contrincant i amb un parcial de 14-2 vam passar a dominar el marcador. A partir d'aleshores, una defensa molt coordinada amb els homes interiors tancant el rebot i oferint-se ajudes van permetre limitar l'atac rival a la mínima expressió. 

Varem conseguir superar la pressió asfixiant a la que ens van sotmetre gràcies a bloquejos i a un cap fred que sorprenentment vam saber mantenir. A més d'evitar les típiques pèrdues de pilota, vam seguir liderant el marcador.

Amb un avantatge de 10 punts, l'ombra de la derrota es va insinuar quan, mancant quatre minuts pel final del partit, al Mañe li van xiular una injusta cinquena falta personal, deixant l'equip amb quatre. Va ser aleshores quan vam implantar una variant del famós 'triángulo isósceles' amb quatre integrants. A base d'aguantar la possessió i tancar la nostra defensa com una almeja pestilent vam anar consumint minuts que ens van catapultar cap a una sorprenent i merscudíssima victòria. Una nova èpica a l'alçada del mític triángulo isósceles.

Bona injecció de confiança davant del derbi de càncers de dijous!!.

PS: vaig arribar eufòric a casa i enganxo el concert de Metallica que feien per La2 (puto Rock in Rio). Quin revival!! Acollonant!! Quins cracks!! Va i me fan seguides One, Master of Puppets, Fight fire with fire, Nothing else matters, Enter Sandman, Am I evil, Phantom Lord i Seek and Destroy...quina puta passada!!! Fins i tot les que van tocar del Death Magnetic em van encantar... 

Això ja ho tenim...

Seré breu. Defensivament vam fer el que vam poder i portem molts partits deixant els rivals amb molt baixes puntuacions. La clau que ens obrirà la porta a properes victòries en aquests jornades que queden serà pulir els detalls en atac com les ratxes de pilotes perdudes i millorar el percentatge de tir (tant de camp com de tirs lliures). 

El camí és el correcte i estic convençut que de les jornades que queden ens esperen unes quantes victòries. 

Jo veig la llum al final del túnel. Passa que el túnel és llarg de collons.

Menció especial pel Manolo, que per segona vegada consecutiva acaba a les tantes a l'antro del Bahia amb les males influències de l'equip.

Noves generacions

L'amor que tots i cadascun dels components dels Corcons 76ers sentim pel basquetbol és tal que, en un gest que ens honra, vam cedir la victòria a un equip novell per donar-los confiança i empenta de cara a aquest difícil desenllaç de lliga que se'ns presenta.

El marcador final va ser de parcial de mitja part, però no entrarem en detall de temes tan superflus. El més important és que vam contribuir a assegurar el futur del basquetbol.

En tot cas, tampoc entrarem a discutir que l'arbitratge dels darrers minuts va voler donar una "chance" a l'equip emergent i es va passar pel forro unes quantes accions punibles.

No sé com ens ho fem, que no acabem de tenir bona química amb els àrbitres i, evidentment, mai ens ajuden quan ens haurien d'ajudar.

La jornada basquetbolística va finalitzar amb una ingesta de cerveses molt superior al registre anotador del partit. Llàstima que no contin com a cistelles.