dilluns, 26 de desembre del 2011

Back in the days....

Video promocional de la primera temporada de l'equip a la Lliga Dinamis. JA  FA 10 ANYS!!!
(editat per Santi a.k.a. "Bird" i el nostre GM)
Això sí que és Autèntic Showtime!!


dijous, 22 de desembre del 2011

A punt a punt...

Bé, vaig a fer la crònica com déu mana, que el GM molta tecnologia i molt HTTC però quan més fàcil ens ho posen, més cutre és el contingut. Aviam quan aprofites els avantatges tecnològics per fer alguna cosa decent i no aquests pseudo-titulars de poca monta.

Resulta que ens vam enfrontar a un equip al que li coneixiem els punts forts i tot i així...11 triples ens van enxufar!!! Res com saber de quin mal has de morir i no fer res per evitar-ho. 


  • Doctor, què tinc?
  • Doncs podem confirmar-li que pateix càncer de pulmó. 
  • Doctor, té una cigarreta?
Una mica, això és el que va passar. Vam començar amb un primer quart fluix, però com sempre, el nostre va ser una mica més fluix (6-11). No semblava gran cosa la diferència, fins que vam començar un nefast segon quart on ens van endinyar 29 punts, entre els quals 6 triples. Val a dir que un canvi defensiu d'última hora va facilitar molt les coses a l'equip rival, que va poder fer per tres vegades consecutives la seva jugada preferida de triple des de l'angle dret, amb temps per afaitar-se, assecar-se, deixar la tovallola, agafar la pilota i llençar.
Un resultat a la mitja part de 40-23 feia presagiar una pallissa descomunal amb un marcador final prop dels 80 punts en contra. Tot i així, és en aquests moments quan la impotència fa sorgir el millor de nosaltres (que tampoc és que sigui tan bó, però...) i una defensa agressiva durant els darrers dos quarts combinada  amb el fet que l'equip contrari no tenia canvis, va propiciar un parcial que, crec recordar, ens va deixar a un sol punt a falta d'uns dos minuts per acabar. Val la pena destacar l'esforç en el rebot, una bona anotació ben repartida i sobretot ressaltem el "career high" d'Albert amb 8 punts, igualant la seva anotació de tota la temporada anterior. La veritat és que tot semblava indicar que després d'aquella meritòria remuntada, només calia consumar l'acte i posar-se per davant en el marcador, però unes passes de ball de l'Arny, un triple més dels rivals, dues boles perdudes nostres seguides i dos triples més dels contraris ens van tornar a la realitat i ens van fer perdre un partit que, veient el segon quart que ens van fotre, no mereixiem guanyar.
Passem pàgina i tornem l'any vinent, aviam si superem les 4 victòries en aquesta primera volta.

Bones Festes!!

dilluns, 19 de desembre del 2011

Albert revienta sus estadísticas

El jugador estrella kurt rumbis hace su máxima anotación de su carrera 8 puntos. Secundado por manu con un 66%
de tiro

divendres, 16 de desembre del 2011

Poker i ojetes en el clàssic!!


Després d'una bona sessió matinal de basket on més d'un va repartir de lo lindo i altres es van emportar mamporros a gogó, el poker ens va reunir novament al voltant de la taula, erem poquets aquest cop, ja se sap les responsabilitats familiars primen!!. Poques coses a destacar, unes mans força igualades entre Ruth, Dani, Arny i el plumador de Castellbisbal. Això sí, com més s'apropava el clàssic més tensió s'acumulava al menjador...inici del partit...i zasca!! aquests cabrons ens l'han endinyat als 23 segons!! crec que el gol els hi va fer més mal que bé, es comencen a relaxar i creure's que ja són a la cibeles celebrant la lliga i de cop una contra vertical de messi que finalitza alexis...i encara havia de venir lo millor a la segona part. Tot i les oportunitats del cristià, el barça, amb una mica de sort, s'avança amb gol de Xavi, que gran!! foto un bot del sofà per celebrar-ho com un descerebrat i sense donar-me'n compte em trobo dret amb els pantalons abaixats i ensenyant-li " l'ojete del culete" a la tele i fotent-li cops a les natges...miro la ruthi i el dani que es posen a riure de complicitat...sort que l'Eloi no em va poder veure...quina imatge!! i per si no en tenim prou, arriba el tercer gol ...el deliri al menjador i com no...l'ojete pelut del menda es va poder tornar a veure de nou al bernabeu!!.

dijous, 15 de desembre del 2011

Show time at castellbisbal

El partido de celebración dio lugar a que colectores, empaquetadores y cosechadores disfrutarán. Afortunadamente nadie salió herido, únicamente las bambas de el ex corcon Edu sufrieron al ver la luz solar después de una temporada en la oscuridad del armario!


dilluns, 12 de desembre del 2011

corcons76 vs blackhuargos

Partido ganado 44 - 32 highlight Dani veinte puntos, galones de arny con grito,3r cuarto ganando de dos.

dijous, 8 de desembre del 2011

Un cop més...

L'enfrontament amb l'equip de temible nom (Los Pumas de Balfagón) es va saldar amb una victòria pels ex-Corcons. La nit es presentava difícil, amb les baixes imprevistes de dos integrants de l'equip i la no-presència de dos més. El resultat va ser un equip sense canvis que per més inri va veure com a la roda d'escalfament (si allò es pot dir roda) DoctorJ va ressentir-se d'una lesió al bessó esquerre.
Però aquest equip es creix davant les adversitats. Va caldre un inici de partit nefast per veure que l'entrega havia de ser màxima. Dani va prémer l'accelerador i junt amb Fabra van aportar els primers punts de l'equip. La tornada a l'equip de Mansa - amb molts dubtes degut al parón del lock-out - va resultar molt positiva i va demostrar que la paternitat no l'ha estovat.
El ritme incansable que va imprimir un equip ple de púbers, amb quatre canvis i tres centers que deixaven els nostres pivots en autèntics taps de bassa, ens va deixar en 14 punts a la mitja part i una renda negativa de -8. 
La veterania dels AI va posar fil a l'agulla i van segellar un tercer quart en el que van deixar el rival en 3 punts i la moral tocada després de fer desaparèixer la renda a només un punt. Una defensa al límit per part dels centers Arnau i Fabra i la seva lluita heroica en el rebot va permetre que, tot i algunes pèrdues de pilota no forçades, els AI poguéssin mantenir-se en el partit amb opcions fins a posar-se al davant a falta de 2 minuts. Una cistella de Fabra seguida d'un triple del Casse van fer enmudir el Dinamis Arena i anunciaven la candidatura a vencedors de l'enfrontament. Els 5 punts d'avantatge aconseguits i les continuades faltes dels Pumas van acabar de cimentar una victòria que es va confirmar per 2 punts d'avantatge.

avalanxa de periodistes a la sortida del Dinamis arena

Abandonant l'estadi, es va sentir dir al center Arnau que "es reconfortant veure que la lluita sota el cèrcol dona finalment el seu fruit" emntre que Fabra donava mostres d'humiltat "un dia sóc jo un dia és un altre company. El que importa és que ens emportem la victòria a casa". Dani afirmava que "és important saber mantenir la calma en els minuts finals" i Mansa confirmava que "la tornada m'ha donat molt bones sensacions...sobretot a la dutxa". Casse no va fer declaracions aquest cop i va sortir per la porta del darrera evitant les aglomeracions de fans.
Proper dilluns la prova de foc per veure si aquesta gesta heroica ha estat flor d'un dia.

dissabte, 23 de juliol del 2011

Final feliç

Els Corcons han acabat la segona volta amb un balanç de 4-11, que no ens serveix per entrar en playoff però que representen el millor balanç en les darreres temporades.
L'últim partit de la temporada ens va enfrontar a una esquadra de 4 components. Amb la cavallerositat típica del club que representem vam jugar amb 4 durant tot el partit (com si tenir quatre jugadors a la banqueta no fos avantatge suficient).
La clau va ser imprimir un ritme ràpid al partit que va fer que, tot i no poder aprofitar tots els contratacs, féssim la millor anotació de la temporada. No hi va haver cap jugador de l'equip que es quedés sense anotar i el GM Arnau va fer el seu "season high" (o potser podriem dir "carrer high") amb 14 punts anotats, completant una temporada en la que ha anat de menys a més i que esperem que continui en el mateix nivell en la proper curs, un nou curs que ens portarà molt espectacle tal com promet el video promocional que ens ha preparat el Dani:

dijous, 26 de maig del 2011

Tornada a la realitat

La jornada d'aquesta setmana ens ha fet tocar de peus a terra després de tres dolces victòries consecutives.
Hi ha hagut moltes especulacions sobre les causes de la derrota, des de la dificultat d'enfrontar-nos a equips amb pivots alts (o simplement, amb pivots), l'elevat nombre de pilotes perdudes o la desorganització de l'atac.
Cal esmentar la baixa de Lentejita per un assumpte molt urgent i inevitable (com una setmana de vacances) o la de Mr. Tirs lliures (aka "podria-tirar-mil-tirs-lliures-seguits-i-tocar-aro-en-dos-o-tres") sense ni tan sols avisar, però l'excusa preferida dels tabloides esportius ha estat la tornada a l'equip del senyor Manero, 


Ara que començavem a creure'ns els reis del mambo i a somniar amb els playoffs, la lliga ens torna a posar al nostre lloc i ens demostra que cal jugar molt millor per guanyar.

divendres, 20 de maig del 2011

Bloc acampat


dijous, 19 de maig del 2011

Uno, dos... y tres!!!

Por 25 pesetas... quién de nosotros hubiese dicho hace unos meses que ahora mismo estaríamos deleitándonos después de tres victorias consecutivas en una de las más exigentes ligas de baloncesto del universo?

Mmm... pues sí, ha sucedido. Un puñado de hombres que hasta ahora no había sabido demostrar más que desorden y confusión ha sabido despertar de un interminable letargo, de oscuras noches de lujuria pizzo-cervecil post-humillación, de la hecatombe de un infierno de hirientes derrotas.

Hemos cambiado? Hemos evolucionado? Son preguntas de difícil respuesta, aunque no es esto lo que debe preocuparnos. Nuestro pensamiento debe estar ahora mismo enfocado en pensar si es posible que hayamos empezado a cruzar una línea, que es la de creer en nosotros mismos y si estamos dispuestos a continuar trabajando para poder seguir sonriendo y celebrando nuestro renacer.

Quedan algunos partidos pero sobretodo queda un partido: el siguiente. Podemos hacerlo tan solo una vez más?

Y hasta aquí puedo leer.

diumenge, 15 de maig del 2011

Confianza, una cuestión personal


Durante los últimos meses, por no decir año, el equipo ha estado sujeto a diferentes interacciones: nuevos jugadores en la pista, la bajada de forma de muchos de nosotros, y la necesidad de aprender a jugar en equipo a baloncesto.

Reconozco que sufrí una falta de creencia en el baloncesto de los corcons, el declive evidente de la efectividad de nuestro anterior juego basado en el uno contra uno se hizo una realidad. Durante varias temporadas, estuvimos analizando la falta de juego en equipo, y finalmente, hace 5 partidos empezamos a ver algo de baloncesto en la cancha.

Por mi parte, decidí que necesitaba ponerme en forma, volver a coger aire, y dejar de perderlo al cabo de 10 minutos en pista. Creía que mi pequeña mejora podía ayudar al equipo. Nunca he sido un jugador decisivo en cuanto a puntos. Me conformo a veces con colaborar bloqueando al rival para que mis compañeros consiguieran un tiro más fácil, y apretar en defensa para que no reciban y la enchufen delante mío. No obstante, hubo un tiempo, en que, sinceramente, me daba exáctamente igual colaborar con el equipo. Si alguien quería penetrar y no doblarla, yo no pensaba estar ahí para quitar a un jugador de delante. Me importaba poco si era capaz de meterla, puesto que para cascársela ya estaba él, yo no pensaba estar ahí para ayudar, ni para buscar el rebote, le tocaría a él acarrear el peso de la derrota por sus tiros fallados. Mi pésimo estado de forma me obligaba a regular mi energía. Ahora, que he recobrado fondo, puedo volver a colaborar con el equipo.

La base sobre la que se sustenta esta argumentación es la falta de confianza que durante esas temporadas demostramos como compañeros, y en la que no hemos de volver a caer. El juego de equipo, se basa en eso, en confianza. Fue una de las conclusiones más acertadas a las que llegamos después de celebrar la doble victoria. El pase es generosidad aplicada al equipo para conseguir la victoria.

Atención a los pases de este pedazo de crak a.k.a. The Professor, en el dribbling y en los pases.

http://www.youtube.com/watch?v=JTFKROPkhRc&feature=related


Estamos empezando a salir de una crisis anotadora. Con menos de 30 puntos por partido no llegamos a ningún sitio. Y los partidos que hemos jugado hemos tenido rachas de no llegar a hacer más de 5 canastas en un cuarto. Estamos aún en una fase de aprender de nuestros errores. Y vamos a necesitar que todos aprendamos a buscar la generosidad en el ataque para encontrar al jugador desmarcado.

Hemos aprendid a mover el balón, nuestros ataques duran ya más de 15 segundos, lo que permite dos cosas, la primera descansar, la segunda marear al rival. Ahora en mi opinión falta lo más dificil aprender a atacar todos juntos.

Cuando un jugador entre a canasta, debemos acompañarle, primero uno y luego otro, para que cuando estemos entrando a canasta encontremos al compañero libre y conseguir el tiro fácil. Y ahí entramos todos. Los aleros entrando a canasta sin miedo, y los pivots apoyando esa jugada, y esperando recibir un balón. Por qué si la primera vez que atacamos aprendemos a doblarla al jugador libre, y la mete, la segunda vez no saltaran dos o tres jugadores a taponar su entrada.

Por último, tengo que decirlo para que quede reflejado en este diario, el 40 a 40, sirvió para demostrar que podíamos perder todo en un cuarto si no sabemos jugar en equipo. Recuerdo especialmente ese partido, por qué intenté dar el máximo de mi mismo, y no podía creer que todo se fuera a la mierda, después de ir ganando por más de diez puntos, no hubieramos sido capaces de jugar en equipo en el último cuarto. Recuerdo haber ido al último tiro con confianza absoluta en el esfuerzo, capturar el rebote entre tres jugadores, recibir la falta, después de haber salido sangrando del partido, me llenaba de rabia. Lo dificil fue entonces meter dos tiros libres seguidos, que jamás había conseguido. Conseguí abstraerme y concentrarme. Fueron dentro y el resto es historia.

Así que después de esta diatriba sobre la confianza, espero que todos, aprendamos algo de esto.

A por la tercera victoria,

.a

dissabte, 14 de maig del 2011

Estem d'enhorabona!

S'ha acabat la llarga travessia del desert. Ha calgut esperar a la novena jornada en aquesta segona volta per poder gaudir de la primera victòria i no contents amb una JA EN PORTEM DUES!!

Cara de felicitat d'un integrant de l'equip

En una setmana que ens ha obligat a jugar dues jornades en dos dies consecutius, l'equip ha respost i en un canvi d'actitud elogiable s'ha controlat el tempo del partit en els minuts finals.
La injecció de capital d'un dels membres fundadors de l'equip ha motivat els companys i ha fet desaparéixer els rumors que situaven al club en el punt de mira d'un milionari indi que pretenia adquirir l'equip i portar-lo de gira per Àsia i fer-ne una pel.lícula "bollybood" dramàtica de títol "No guanyen ni jugant sols".
Un cop igualat el registre de victòries de la primera volta, totes les especulacions giren al voltant de si l'equip serà capaç de mantenir una dinàmica tan positiva i aconseguir situar-se a la part alta de la taula. De moment, dos o tres llocs els escalarem en la classificació.
Dimecres vinent, una nova oportunitat per sumar la tercera!



dimarts, 23 de novembre del 2010

Agraïment

Només voldria agrair des d'aquesta humil plataforma la no-presència de 3 integrants que havien confirmat assistència al partit (entre ells el GM).
Gràcies a aquesta circumstància em pogut parar el cul i rebre una nova i contundent derrota jugant amb quatre gladiadors.
Ja va bé que ens hi anem acostumant, tenint en compte que dilluns venen les eleccions i convé tenir l'esfínter dilatat per l'ocasió.

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Poker de derrotes

La veritat és que ja no sé si són 4 o cinc, però seguim acumulant derrotes.
L'absència a última hora del GM (que es va notar quan ja erem a la pizzeria) va desmotivar un equip que espera el dia que s'afegeixi un quart més a la duració dels partits ja que és en el darrer quart quan juguem finalment amb intensitat i no com barjaules amb por de trencar-se una ungla.
Així doncs, ens queda esperar a dijous perquè ens poguem omplir la boca amb una victòria.

dimarts, 28 de setembre del 2010

Estomacades, no gràcies

Talment com el mateix Jake La Motta contra Sugar Ray Robinson a Toro Salvatge, així va anar el nostre debut.
Vam començar fotent força goig, però vam acabar amb l'únic orgull que li queda a un equip derrotat:

No m'has doblat Ray!! No m'has doblat!!

Divendres toca posar-se les piles!!!

diumenge, 19 de setembre del 2010

Dimecres debut


Missatge adreçat als milers de fans del nostre llegendari club:
El proper dimecres 22 de setembre l'equip d'Ahmimeda Igual (anteriorment anomenat Corcons 76ers) farà el seu debut en una nova edició de la lliga de basquetbol més competitiva del món. Malauradament, els aspectes que situen la lliga com la més competitiva del món són tals com la ridícula mida de les pistes, la brutícia de les dutxes, la manca d'aigua calenta i uns arbitratges a l'alçada dels jugadors. De joc, no cal parlar.
S'ha decidit recuperar el nom fundacional de l'equip (al que li hem tret una m i una g que hem considerat sobrants) per intentar oblidar un període fosc per l'equip en el que el balanç de victories/derrotes (qué dic balanç!) s'ha vist invertit fins el punt de fer quasi desaparèixer les victòries.

Nova temporada, nou nom (o quasi), mateixos càncers.

Des que vaig deixar els Lakers per venir als Corcons m'he posat com el quico

El mercat d'estiu ha dificultat molt el traspàs de jugadors que tenien un peu fora de l'equip. Les panxes in crescendo, les articulacions grinyolant, les canes a qui en tingui i l'absència de cabell per la resta (qui no té un all té una ceba) han fet que els jugadors del nostre club no siguin dignes ni de carnassa cristiana pel Cèsar.


Com podeu imaginar, amb aquest panorama, cap jugador s'ha interessat per incorporar-se a les nostres files.
Si voleu veure més del mateix, no vingueu dimecres. Dimecres es veurà un nou espectacle on resorgirem de les cendres amb nova energia, noves forces i nou pot de vaselina.

divendres, 18 de juny del 2010

La puta premsa...

dimarts, 15 de juny del 2010

Quadrat Isósceles

El plantejament inicial dels Corcons es va limitar a veure-les venir. Només erem quatre els components del 'cinc' inicial. Afortunadament, els rivals en un acte de caballerositat - impropi de nosaltres -  van començar també amb quatre tot i ser 7. 
No va ser fins a la meitat del primer quart que va arribar el nostre cinquè component (Mañe, qui si no..) que va donar oxigen al joc dels Corcons, encara que la nostra banqueta seguiria buida per la resta del partit. A partir d'aleshores el matx va ser un autèntic cinc contra cinc on el rival va imposar el seu ritme que ofegava l'equip.
El balanç desfavorable del primer quart (5-10) va fer que ens haguéssim de plantejar un partit amb seny per tal de no enfonsar-nos. Un segon quart amb tres triples va caure com una gerra d'aigua freda sobre l'equip contrincant i amb un parcial de 14-2 vam passar a dominar el marcador. A partir d'aleshores, una defensa molt coordinada amb els homes interiors tancant el rebot i oferint-se ajudes van permetre limitar l'atac rival a la mínima expressió. 
Varem conseguir superar la pressió asfixiant a la que ens van sotmetre gràcies a bloquejos i a un cap fred que sorprenentment vam saber mantenir. A més d'evitar les típiques pèrdues de pilota, vam seguir liderant el marcador.

Amb un avantatge de 10 punts, l'ombra de la derrota es va insinuar quan, mancant quatre minuts pel final del partit, al Mañe li van xiular una injusta cinquena falta personal, deixant l'equip amb quatre. Va ser aleshores quan vam implantar una variant del famós 'triángulo isósceles' amb quatre integrants. A base d'aguantar la possessió i tancar la nostra defensa com una almeja pestilent vam anar consumint minuts que ens van catapultar cap a una sorprenent i merscudíssima victòria. Una nova èpica a l'alçada del mític triángulo isósceles.

Bona injecció de confiança davant del derbi de càncers de dijous!!.



PS: vaig arribar eufòric a casa i enganxo el concert de Metallica que feien per La2 (puto Rock in Rio). Quin revival!! Acollonant!! Quins cracks!! Va i me fan seguides One, Master of Puppets, Fight fire with fire, Nothing else matters, Enter Sandman, Am I evil, Phantom Lord i Seek and Destroy...quina puta passada!!! Fins i tot les que van tocar del Death Magnetic em van encantar... 

dimecres, 9 de juny del 2010

Això ja ho tenim...

Seré breu. Defensivament vam fer el que vam poder i portem molts partits deixant els rivals amb molt baixes puntuacions. La clau que ens obrirà la porta a properes victòries en aquests jornades que queden serà pulir els detalls en atac com les ratxes de pilotes perdudes i millorar el percentatge de tir (tant de camp com de tirs lliures). 


El camí és el correcte i estic convençut que de les jornades que queden ens esperen unes quantes victòries. 
Jo veig la llum al final del túnel. Passa que el túnel és llarg de collons.

Menció especial pel Manolo, que per segona vegada consecutiva acaba a les tantes a l'antro del Bahia amb les males influències de l'equip.

divendres, 4 de juny del 2010

Noves generacions


L'amor que tots i cadascun dels components dels Corcons 76ers sentim pel basquetbol és tal que, en un gest que ens honra, vam cedir la victòria a un equip novell per donar-los confiança i empenta de cara a aquest difícil desenllaç de lliga que se'ns presenta.



El marcador final va ser de parcial de mitja part, però no entrarem en detall de temes tan superflus. El més important és que vam contribuir a assegurar el futur del basquetbol.

En tot cas, tampoc entrarem a discutir que l'arbitratge dels darrers minuts va voler donar una "chance" a l'equip emergent i es va passar pel forro unes quantes accions punibles.
No sé com ens ho fem, que no acabem de tenir bona química amb els àrbitres i, evidentment, mai ens ajuden quan ens haurien d'ajudar.

La jornada basquetbolística va finalitzar amb una ingesta de cerveses molt superior al registre anotador del partit. Llàstima que no contin com a cistelles.


dissabte, 22 de maig del 2010

Bigger, faster...Better

Alguna cosa ens va passar per sobre l'altre dia i literalment ens van aixafar.

La primera passada la van fer amb un 19-2 que ja ens va deixar bastant planets. El segon quart el vam guanyar miracolosament amb un parcial raquític de 6-7, però per si quedava algú que aixequés el cap ens van acabar d'aplanar amb el tercer i darrer quart.  Resultat final humiliant de 67-29.
No cal dir que l'equip rival era superior, però superior de collons.
Les constants pèrdues de pilota a la zona exterior de l'atac van ser la gran aportació dels Corcons a l'espectacle, proporcionant magnífics contratacs a un equip rival que els rematava sense pietat. 
El millor del partir va ser, amb diferència, que les dutxes tenien aigua calenta (precisament ara que ja comença a no ser necessària).


dissabte, 24 d’abril del 2010

Quasi!


Exacte! si no fos perquè vam jugar contra un AK47 que ens va endinyar 6 triples (9 entre tot l'equip) podriem haver tingut opcions.
El joc de l'equip va ser bastant sòlid, sobretot en defensa, encara que no ho sembli pel marcador final (72-49), però cal tenir en compte que ens enfrontàvem als líders amb només 6 homes (bé, erem 5 i una cheerleader que es va reconvertir a última hora).
El millor de tot és que vam arribar a anar perdent de més de 20 i al final del tercer quart vam posar-nos només a 13 punts, gràcies a un Mañé entonat que va encistellar 12 punts només en aquest quart. Les bones sensacions dels Corcons sobre la pista es traduïen en punts amb una facilitat que no s'havia vist encara aquesta temporada. La pilota es movia de dins a fora,  amb pick&rolls i bacon&eggs. Es divisava a l'horitzó una tímida possibilitat d'optar a la victòria, però 3 endinyades sense vaselina ni pietat ens van encetar el cul i fer tornar a la crua realitat.
La setmana que ve comencem la gira per l'oest (del guinardó) i no hi ha temps per decaure. Caldrà que el club torni a readmetre les cheerleaders per convocar-les pel proper partit.


dijous, 22 d’abril del 2010

Dilema?

Demà hi ha el partit contra els líders de la lliga. Partit que agafa els Corcons en un moment dolç on han encadenat un seguit de "1" victòries consecutives.

Com sempre en l'entorn d'un gran club, apareixen rumors que intenten desestabilitzar el bon rotllo en la plantilla i que volen etzibar un missil a la linia de flotació de la confiança del grup.

Aquests rumors apunten a la possibilitat que alguns dels jugadors de l'equip poden tenir un dilema alhora de jugar el partit o fer un soparet romàntic amb les seves respectives. I jo dic, perquè no compatibilitzar-ho tot?


Vull dir...com si no es pogués fer el partit i després anar a sopar!!!
En el cas de fer-se aquests rumors realitat, caldria fer un plantejament de cara a la propera temporada i que tots els integrants de l'equip es fessin la següent pregunta:

Som uns lluitadors nats o uns nenetes?

Per qui no ho pilli:                        neneta / lluitador

divendres, 16 d’abril del 2010

Portem VICTÒRIA a l'ADN

La victòria torna a formar part de l'ADN dels Corcons, després d'eliminar algunes còpies extres del cromosoma 76er que ens han impedit desplegar el nostre basketbol de showtime.
Corcons veia com el seu entrenador i co-fundador tornava a les pistes després d'una temporada on les lesions no han respectat massa l'equip.

Vam sortir decidits a plantar cara a un rival amb nom de malvats que jugava amb 4. Tenint en compte la nostre trajectòria, ningú no es va atrevir a insinuar de començar a jugar també amb 4, com faria un equip cavaller. Nosaltres som gladiadors del basketbol en hores baixes i només pot haver un equip victoriós.
Així que vam intentar aprofitar l'avinentesa i amb molt d'esforç (no es va anotar fins el minut 3) vam aconseguir emportar-nos el primer quart per 8 a 5.
Un segon quart de fantasia, amb dos triples de Casse i Mañe i un espectacular alley-oop rematant una combinació de passades en contraatac, ens va deixar amb un avantatge de 7 punts a la mitja part (18-11), jugant ja contra un equip amb 7 integrants.

En el tercer quart els Corcons van acusar l'esforç de la primera part i van cedir en el marcador, deixant l'avantatge en 2 punts al final dels primers 30 minuts. el balanç era d'una defensa aferrissada en el joc interior on Albert, Fabra, Arny i Mañe es van combinar per anul·lar els homes forts del rival. La intensitat es mantenia en la linia exterior on les ajudes es repartien evitant els moviments de pivot al coll de l'ampolla.

El darrer quart es plantejava decisiu; tot un repte per un equip acostumat a abaixar els braços en situacions límit. Tot i així, un triple de David va posar fil a l'agulla, punts sobre les Is, i endinyades a l'ojete i ens va donar la tranquil·litat necessària per mantenir el lideratge en el marcador. Un foul-trouble de Mañe el va fer seure a la banqueta només començar el quart. Per sort, un altre triple de Mansa va donar un altre cop de gràcia a les esperances rivals de fer-se amb el partit.  Els darrers instants del partit es van salpebrar amb unes quantes faltes d'impotència que van permetre a Mañe anotar dos tirs lliures en el minut final, un nova fita en un equip que no acostuma a aprofitar aquest aspecte del joc.
Resultat final: 35-27. Partit clarament defensiu on l'arbitre, afortunadament, no va tenir un protagonisme excessiu.



divendres, 20 de novembre del 2009

la importància de ser més



Sí, hem tornat perdre, però a diferència d'altres derrotes, avui s'ha vist clarament que amb un canvi altre gall hauria cantat...

Mentres hem estat frescos hem jugat prou bé. Fins i tot crec que a la mitja part guanyàvem de 3. Al tercer quart hem aguantat com hem pogut, però al quart ja no corria res... ni sang per les venes...

Tot i així, els rivals han hagut de fer un sorprenent 70% en triples (7 o 8 ens els han cascat segur) per guanyar.

El pitjor és l'hematoma que tinc al dit. Crec que me l'he fisurat en un "bloqueo ciego"...