A punt a punt...

Bé, vaig a fer la crònica com déu mana, que el GM molta tecnologia i molt HTTC però quan més fàcil ens ho posen, més cutre és el contingut. Aviam quan aprofites els avantatges tecnològics per fer alguna cosa decent i no aquests pseudo-titulars de poca monta.

Resulta que ens vam enfrontar a un equip al que li coneixiem els punts forts i tot i així...11 triples ens van enxufar!!! Res com saber de quin mal has de morir i no fer res per evitar-ho. 

• Doctor, què tinc?
• Doncs podem confirmar-li que pateix càncer de pulmó. 
• Doctor, té una cigarreta?

Una mica, això és el que va passar. Vam començar amb un primer quart fluix, però com sempre, el nostre va ser una mica més fluix (6-11). No semblava gran cosa la diferència, fins que vam començar un nefast segon quart on ens van endinyar 29 punts, entre els quals 6 triples. Val a dir que un canvi defensiu d'última hora va facilitar molt les coses a l'equip rival, que va poder fer per tres vegades consecutives la seva jugada preferida de triple des de l'angle dret, amb temps per afaitar-se, assecar-se, deixar la tovallola, agafar la pilota i llençar.

Un resultat a la mitja part de 40-23 feia presagiar una pallissa descomunal amb un marcador final prop dels 80 punts en contra. Tot i així, és en aquests moments quan la impotència fa sorgir el millor de nosaltres (que tampoc és que sigui tan bó, però...) i una defensa agressiva durant els darrers dos quarts combinada  amb el fet que l'equip contrari no tenia canvis, va propiciar un parcial que, crec recordar, ens va deixar a un sol punt a falta d'uns dos minuts per acabar. Val la pena destacar l'esforç en el rebot, una bona anotació ben repartida i sobretot ressaltem el "career high" d'Albert amb 8 punts, igualant la seva anotació de tota la temporada anterior. La veritat és que tot semblava indicar que després d'aquella meritòria remuntada, només calia consumar l'acte i posar-se per davant en el marcador, però unes passes de ball de l'Arny, un triple més dels rivals, dues boles perdudes nostres seguides i dos triples més dels contraris ens van tornar a la realitat i ens van fer perdre un partit que, veient el segon quart que ens van fotre, no mereixiem guanyar.

Passem pàgina i tornem l'any vinent, aviam si superem les 4 victòries en aquesta primera volta.

Bones Festes!!

Tornada a la realitat

La jornada d'aquesta setmana ens ha fet tocar de peus a terra després de tres dolces victòries consecutives.

Hi ha hagut moltes especulacions sobre les causes de la derrota, des de la dificultat d'enfrontar-nos a equips amb pivots alts (o simplement, amb pivots), l'elevat nombre de pilotes perdudes o la desorganització de l'atac.

Cal esmentar la baixa de Lentejita per un assumpte molt urgent i inevitable (com una setmana de vacances) o la de Mr. Tirs lliures (aka "podria-tirar-mil-tirs-lliures-seguits-i-tocar-aro-en-dos-o-tres") sense ni tan sols avisar, però l'excusa preferida dels tabloides esportius ha estat la tornada a l'equip del senyor Manero, 

Ara que començavem a creure'ns els reis del mambo i a somniar amb els playoffs, la lliga ens torna a posar al nostre lloc i ens demostra que cal jugar molt millor per guanyar.

La puta premsa...

Bigger, faster...Better

Alguna cosa ens va passar per sobre l'altre dia i literalment ens van aixafar.

La primera passada la van fer amb un 19-2 que ja ens va deixar bastant planets. El segon quart el vam guanyar miracolosament amb un parcial raquític de 6-7, però per si quedava algú que aixequés el cap ens van acabar d'aplanar amb el tercer i darrer quart.  Resultat final humiliant de 67-29.

No cal dir que l'equip rival era superior, però superior de collons.

Les constants pèrdues de pilota a la zona exterior de l'atac van ser la gran aportació dels Corcons a l'espectacle, proporcionant magnífics contratacs a un equip rival que els rematava sense pietat. 

El millor del partir va ser, amb diferència, que les dutxes tenien aigua calenta (precisament ara que ja comença a no ser necessària).