La puta premsa...

Quadrat Isósceles

El plantejament inicial dels Corcons es va limitar a veure-les venir. Només erem quatre els components del 'cinc' inicial. Afortunadament, els rivals en un acte de caballerositat - impropi de nosaltres -  van començar també amb quatre tot i ser 7. 

No va ser fins a la meitat del primer quart que va arribar el nostre cinquè component (Mañe, qui si no..) que va donar oxigen al joc dels Corcons, encara que la nostra banqueta seguiria buida per la resta del partit. A partir d'aleshores el matx va ser un autèntic cinc contra cinc on el rival va imposar el seu ritme que ofegava l'equip.

El balanç desfavorable del primer quart (5-10) va fer que ens haguéssim de plantejar un partit amb seny per tal de no enfonsar-nos. Un segon quart amb tres triples va caure com una gerra d'aigua freda sobre l'equip contrincant i amb un parcial de 14-2 vam passar a dominar el marcador. A partir d'aleshores, una defensa molt coordinada amb els homes interiors tancant el rebot i oferint-se ajudes van permetre limitar l'atac rival a la mínima expressió. 

Varem conseguir superar la pressió asfixiant a la que ens van sotmetre gràcies a bloquejos i a un cap fred que sorprenentment vam saber mantenir. A més d'evitar les típiques pèrdues de pilota, vam seguir liderant el marcador.

Amb un avantatge de 10 punts, l'ombra de la derrota es va insinuar quan, mancant quatre minuts pel final del partit, al Mañe li van xiular una injusta cinquena falta personal, deixant l'equip amb quatre. Va ser aleshores quan vam implantar una variant del famós 'triángulo isósceles' amb quatre integrants. A base d'aguantar la possessió i tancar la nostra defensa com una almeja pestilent vam anar consumint minuts que ens van catapultar cap a una sorprenent i merscudíssima victòria. Una nova èpica a l'alçada del mític triángulo isósceles.

Bona injecció de confiança davant del derbi de càncers de dijous!!.

PS: vaig arribar eufòric a casa i enganxo el concert de Metallica que feien per La2 (puto Rock in Rio). Quin revival!! Acollonant!! Quins cracks!! Va i me fan seguides One, Master of Puppets, Fight fire with fire, Nothing else matters, Enter Sandman, Am I evil, Phantom Lord i Seek and Destroy...quina puta passada!!! Fins i tot les que van tocar del Death Magnetic em van encantar... 

Això ja ho tenim...

Seré breu. Defensivament vam fer el que vam poder i portem molts partits deixant els rivals amb molt baixes puntuacions. La clau que ens obrirà la porta a properes victòries en aquests jornades que queden serà pulir els detalls en atac com les ratxes de pilotes perdudes i millorar el percentatge de tir (tant de camp com de tirs lliures). 

El camí és el correcte i estic convençut que de les jornades que queden ens esperen unes quantes victòries. 

Jo veig la llum al final del túnel. Passa que el túnel és llarg de collons.

Menció especial pel Manolo, que per segona vegada consecutiva acaba a les tantes a l'antro del Bahia amb les males influències de l'equip.

Noves generacions

L'amor que tots i cadascun dels components dels Corcons 76ers sentim pel basquetbol és tal que, en un gest que ens honra, vam cedir la victòria a un equip novell per donar-los confiança i empenta de cara a aquest difícil desenllaç de lliga que se'ns presenta.

El marcador final va ser de parcial de mitja part, però no entrarem en detall de temes tan superflus. El més important és que vam contribuir a assegurar el futur del basquetbol.

En tot cas, tampoc entrarem a discutir que l'arbitratge dels darrers minuts va voler donar una "chance" a l'equip emergent i es va passar pel forro unes quantes accions punibles.

No sé com ens ho fem, que no acabem de tenir bona química amb els àrbitres i, evidentment, mai ens ajuden quan ens haurien d'ajudar.

La jornada basquetbolística va finalitzar amb una ingesta de cerveses molt superior al registre anotador del partit. Llàstima que no contin com a cistelles.

Bigger, faster...Better

Alguna cosa ens va passar per sobre l'altre dia i literalment ens van aixafar.

La primera passada la van fer amb un 19-2 que ja ens va deixar bastant planets. El segon quart el vam guanyar miracolosament amb un parcial raquític de 6-7, però per si quedava algú que aixequés el cap ens van acabar d'aplanar amb el tercer i darrer quart.  Resultat final humiliant de 67-29.

No cal dir que l'equip rival era superior, però superior de collons.

Les constants pèrdues de pilota a la zona exterior de l'atac van ser la gran aportació dels Corcons a l'espectacle, proporcionant magnífics contratacs a un equip rival que els rematava sense pietat. 

El millor del partir va ser, amb diferència, que les dutxes tenien aigua calenta (precisament ara que ja comença a no ser necessària).

Quasi!

Exacte! si no fos perquè vam jugar contra un AK47 que ens va endinyar 6 triples (9 entre tot l'equip) podriem haver tingut opcions.

El joc de l'equip va ser bastant sòlid, sobretot en defensa, encara que no ho sembli pel marcador final (72-49), però cal tenir en compte que ens enfrontàvem als líders amb només 6 homes (bé, erem 5 i una cheerleader que es va reconvertir a última hora).

El millor de tot és que vam arribar a anar perdent de més de 20 i al final del tercer quart vam posar-nos només a 13 punts, gràcies a un Mañé entonat que va encistellar 12 punts només en aquest quart. Les bones sensacions dels Corcons sobre la pista es traduïen en punts amb una facilitat que no s'havia vist encara aquesta temporada. La pilota es movia de dins a fora,  amb pick&rolls i bacon&eggs. Es divisava a l'horitzó una tímida possibilitat d'optar a la victòria, però 3 endinyades sense vaselina ni pietat ens van encetar el cul i fer tornar a la crua realitat.

La setmana que ve comencem la gira per l'oest (del guinardó) i no hi ha temps per decaure. Caldrà que el club torni a readmetre les cheerleaders per convocar-les pel proper partit.

Dilema?

Demà hi ha el partit contra els líders de la lliga. Partit que agafa els Corcons en un moment dolç on han encadenat un seguit de "1" victòries consecutives.

Com sempre en l'entorn d'un gran club, apareixen rumors que intenten desestabilitzar el bon rotllo en la plantilla i que volen etzibar un missil a la linia de flotació de la confiança del grup.

Aquests rumors apunten a la possibilitat que alguns dels jugadors de l'equip poden tenir un dilema alhora de jugar el partit o fer un soparet romàntic amb les seves respectives. I jo dic, perquè no compatibilitzar-ho tot?

Vull dir...com si no es pogués fer el partit i després anar a sopar!!!

En el cas de fer-se aquests rumors realitat, caldria fer un plantejament de cara a la propera temporada i que tots els integrants de l'equip es fessin la següent pregunta:

Som uns lluitadors nats o uns nenetes?

Per qui no ho pilli:                        neneta / lluitador

Portem VICTÒRIA a l'ADN

La victòria torna a formar part de l'ADN dels Corcons, després d'eliminar algunes còpies extres del cromosoma 76er que ens han impedit desplegar el nostre basketbol de showtime.

Corcons veia com el seu entrenador i co-fundador tornava a les pistes després d'una temporada on les lesions no han respectat massa l'equip.

Vam sortir decidits a plantar cara a un rival amb nom de malvats que jugava amb 4. Tenint en compte la nostre trajectòria, ningú no es va atrevir a insinuar de començar a jugar també amb 4, com faria un equip cavaller. Nosaltres som gladiadors del basketbol en hores baixes i només pot haver un equip victoriós.

Així que vam intentar aprofitar l'avinentesa i amb molt d'esforç (no es va anotar fins el minut 3) vam aconseguir emportar-nos el primer quart per 8 a 5.

Un segon quart de fantasia, amb dos triples de Casse i Mañe i un espectacular alley-oop rematant una combinació de passades en contraatac, ens va deixar amb un avantatge de 7 punts a la mitja part (18-11), jugant ja contra un equip amb 7 integrants.

En el tercer quart els Corcons van acusar l'esforç de la primera part i van cedir en el marcador, deixant l'avantatge en 2 punts al final dels primers 30 minuts. el balanç era d'una defensa aferrissada en el joc interior on Albert, Fabra, Arny i Mañe es van combinar per anul·lar els homes forts del rival. La intensitat es mantenia en la linia exterior on les ajudes es repartien evitant els moviments de pivot al coll de l'ampolla.

El darrer quart es plantejava decisiu; tot un repte per un equip acostumat a abaixar els braços en situacions límit. Tot i així, un triple de David va posar fil a l'agulla, punts sobre les Is, i endinyades a l'ojete i ens va donar la tranquil·litat necessària per mantenir el lideratge en el marcador. Un foul-trouble de Mañe el va fer seure a la banqueta només començar el quart. Per sort, un altre triple de Mansa va donar un altre cop de gràcia a les esperances rivals de fer-se amb el partit.  Els darrers instants del partit es van salpebrar amb unes quantes faltes d'impotència que van permetre a Mañe anotar dos tirs lliures en el minut final, un nova fita en un equip que no acostuma a aprofitar aquest aspecte del joc.
Resultat final: 35-27. Partit clarament defensiu on l'arbitre, afortunadament, no va tenir un protagonisme excessiu.

la importància de ser més

Sí, hem tornat perdre, però a diferència d'altres derrotes, avui s'ha vist clarament que amb un canvi altre gall hauria cantat...

Mentres hem estat frescos hem jugat prou bé. Fins i tot crec que a la mitja part guanyàvem de 3. Al tercer quart hem aguantat com hem pogut, però al quart ja no corria res... ni sang per les venes...

Tot i així, els rivals han hagut de fer un sorprenent 70% en triples (7 o 8 ens els han cascat segur) per guanyar.

El pitjor és l'hematoma que tinc al dit. Crec que me l'he fisurat en un "bloqueo ciego"...